fang
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈfaŋ/, balear /ˈfaŋk/
- Occidental: nord-occidental /ˈfaŋ/, valencià /ˈfaŋ/, /ˈfaŋk/
- Rimes: -aŋk
|
(fitxer) |
- Parònim: fan
- Etimologia: Del germànic *fani («pantà»), segle XIII.
NomModifica
fang m. (plural fangs)
- Barreja d'aigua i terra.
- Grup ètnic de Camerun.
Compostos i expressionsModifica
- Fang i cals curen molts mals: denota que les bones robes amaguen moltes faltes físiques o morals.
- Eixir del fang: sortir feliçment d'alguna dificultat.
- Eixir del fang i caure al barranc: sortir d'alguna dificultat per caure en una altra igual o major.
- Ficar en el fang: atraure algú amb engany i artifici per ficar-lo en alguna dependència àrdua.
- Ficar-se en el fang o en un fang: obstinar-se en una empresa molt difícil.
- Vés a pastar fang: es fa servir per a acomiadar-se d'algú amb menyspreu o enfadat.
SinònimsModifica
- (aigua i terra) brac
TraduccionsModifica
Barreja de terra i aigua
|
|
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.