rovina

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /roˈviː.na/
• Etimologia: Del llatí ruīna.

Nom

rovina f. ‎(plural rovine)

1. ruïna

Verb

rovina

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de rovinare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de rovinare

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·vì·na (3)
• Heterograma de 6 lletres (ainorv)

Vegeu també

• Diccionari Treccani