Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /fəŋˈɡa/, balear /fəŋˈɟa/, /fəŋˈɡa/
Occidental: nord-occidental /faŋˈɡa/, valencià /faŋˈɡaɾ/
Nom: de fang i el sufix -ar, segle XIV.
Verb: de fanga, segle XIV.

NomModifica

fan·gar m. ‎(plural fangars)

  1. Lloc ple de fang.

SinònimsModifica

fanguera

TraduccionsModifica

VerbModifica

fan·gar trans.

  1. Remoure la terra amb una fanga.

ConjugacióModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: \faŋˈɡaɾ\
Americà: alt \f(a)ŋˈɡaɾ\, baix \faŋˈɡaɾ\

NomModifica

fan·gar m. ‎(plural fangares)

  1. fangar