koto

Potser volíeu: Koto

Català

mostra de so^ⓘ

• Etimologia: Del japonès 琴 ‎(koto).

Nom

koto m. ‎(plural kotos)

1. Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harmònica per mitjà de tretze ponts mòbils, que es toca generalment en posició horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

Notes

És considerat l'instrument nacional del Japó i el seu ús s'estén de la música popular fins a la música més virtuosística. Prové del qin xinès.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Koto ^(de)
• Anglès: kin ^(en), koto ^(en)
• Castellà: koto ^(es)
• Francès: koto ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ko·to (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• koto. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

koto ‎(plural kotos)

1. koto

Sinònims

• kin

Vegeu també

• koto. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.to/

Americà: alt /ˈko.t(o)/, baix /ˈko.to/

• Rimes: -oto

Nom

koto m. ‎(plural kotos)

1. koto

Miscel·lània

• Síl·labes: ko·to (2)

Vegeu també

• koto. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

• Pronúncia: /kɔˈtɔ/

Nom

koto m. ‎(plural kotos)

1. koto

Vegeu també

• koto. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].