caro

Potser volíeu: caró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈka.ɾu/, balear /ˈca.ɾo/, /ˈka.ɾu/

Occidental: /ˈka.ɾo/

• Etimologia: De càreu, del llatí carabus ‎(«embarcació folrada de cuir»), del grec antic κάραβος ‎(kárabos, «llagosta de mar»).

Nom

caro m. ‎(plural caros)

1. Embarcació de pesca llarga i estreta, de rem sense pal ni coberta.
2. (peixos, central) quimera

Traduccions

Traduccions

• Castellà: cárabo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ro (2)
• Anagrames: acor ^(alfagrama), arco, cora, orca, racó, roca, Roca

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.ɾo/
• Rimes: -aɾo
• Etimologia: Del llatí carus.

Adjectiu

caro m. ‎(femení cara, plural masculí caros, plural femení caras)

1. car

Antònims

• barato

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ro (2)
• Anagrames: acro-, arco, arcó, cora, croa, croá, ocra, orca, raco, roca

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre caro

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaː.ro/

Adjectiu

caro m. ‎(femení cara, plural masculí cari, plural femení care)

1. estimat, benvolgut
2. car, agradable, amable
3. important, valuós
4. car, costós

Adverbi

caro

1. car

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·ro (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.roː/, /ˈkaː.roː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea ker- («tallar»)

Nom

carō f. ‎(genitiu carnis)

1. tall de carn
2. polpa de la fruita

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	carō	carnēs
Vocatiu	carō	carnēs
Acusatiu	carnem	carnēs
Genitiu	carnis	carnum
Datiu	carnī	carnibus
Ablatiu	carne	carnibus

Derivats

• carnālia
• carnālis
• carnālitas
• carnāliter
• carnārium
• carnārius
• carnātus
• carneus
• carnifex
• carnificīna
• carnificō
• carniger
• carnivorus
• carnōsus
• carnulentus

Adjectiu

cārō

1. datiu masculí singular de cārus
2. ablatiu masculí singular de cārus
3. datiu neutre singular de cārus
4. ablatiu neutre singular de cārus