Potser volíeu: caró


Català
Modifica

Oriental: central /ˈka.ɾu/, balear /ˈca.ɾo/, /ˈka.ɾu/
Occidental: /ˈka.ɾo/
  • Etimologia: De càreu, del llatí carabus ‎(«embarcació folrada de cuir»), del grec antic κάραβος ‎(kárabos, «llagosta de mar»).

NomModifica

caro m. ‎(plural caros)

  1. Embarcació de pesca llarga i estreta, de rem sense pal ni coberta.
  2. (peixos, central) quimera

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈka.ɾo/
  • Rimes: -aɾo
  • Etimologia: Del llatí carus.

AdjectiuModifica

caro m. ‎(femení cara, plural masculí caros, plural femení caras)

  1. car

AntònimsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre caro


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkaː.ro/

AdjectiuModifica

caro m. ‎(femení cara, plural masculí cari, plural femení care)

  1. estimat, benvolgut
  2. car, agradable, amable
  3. important, valuós
  4. car, costós

AdverbiModifica

caro

  1. car

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: cà·ro (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈka.roː/, /ˈkaː.roː/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea ker- («tallar»)

NomModifica

carō f. ‎(genitiu carnis)

  1. tall de carn
  2. polpa de la fruita

DeclinacióModifica

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu carō carnēs
Vocatiu carō carnēs
Acusatiu carnem carnēs
Genitiu carnis carnum
Datiu carnī carnibus
Ablatiu carne carnibus


DerivatsModifica

AdjectiuModifica

cārō

  1. datiu masculí singular de cārus
  2. ablatiu masculí singular de cārus
  3. datiu neutre singular de cārus
  4. ablatiu neutre singular de cārus