cari

Potser volíeu: carí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.ɾi/
• Rimes: -aɾi
• Etimologia: De Cària.

Nom

cari m. ‎(plural caris, femení cària)

1. Habitant de l'antiga regió d'Àsia Menor anomenada Cària.

   «Heròdot també creu que els caris havien habitat les illes.» (Tucídides, Història de la Guerra del Peloponès, 2014, p.136)

2. (invariable) Llengua anatòlica extingida parlada a la Cària.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Carian ^(en)
• Castellà: cario ^(es) m.

Adjectiu

cari m. ‎(femení cària, plural masculí caris, plural femení càries)

1. Relatiu a la Cària.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ri (2)
• Anagrames: ciar, cria, Ícar, rica, ricà

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, GEC

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkaː.ri/

Adjectiu

cari m. pl.

1. forma plural de caro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaː.riː/

Adjectiu

cārī

1. nominatiu masculí plural de cārus
2. vocatiu masculí plural de cārus
3. genitiu masculí singular de cārus
4. genitiu neutre singular de cārus