Potser volíeu: canto, cantò, Cantó


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /kənˈto/, occidental /kanˈto/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del llatí canthus d'arrel cèltica *kant («pedra angulosa»).

Nom modifica

cantó m. ‎(plural cantons)

  1. Aresta de l'angle que formen dues cares d'un cos polièdric.
    Ves amb compte de no xocar amb el cantó d'aquesta casa.
  2. Banda de l'espai oposada a un altre.
    Ho posarem al cantó de dalt.
  3. Extrem d'una cosa.
    Vull el cantó del pa.
  4. Pedra tallada en forma de paral·lelepípede que serveix de base en la construcció d'edificis.
  5. Subdivisió territorial emprada per l'administració suïssa.

Compostos i expressions modifica

  • Anar d'un cantó a l'altre: Caminar o viatjar sense rumb.
  • Quatre cantons: joc infantil.

Derivats modifica

cantell, cantonada

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /kanˈto/, meridional \kaŋˈto\
Americà: alt /k(a)nˈto/, baix \kaŋˈto\, austral /kanˈto/

Verb modifica

cantó

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb cantar

Miscel·lània modifica