Potser volíeu: canto, cantò, Cantó


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /kənˈto/, occidental /kanˈto/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del llatí canthus d'arrel cèltica *kant («pedra angulosa»).

NomModifica

cantó m. ‎(plural cantons)

  1. Aresta de l'angle que formen dues cares d'un cos polièdric.
    Ves amb compte de no xocar amb el cantó d'aquesta casa.
  2. Banda de l'espai oposada a un altre.
    Ho posarem al cantó de dalt.
  3. Extrem d'una cosa.
    Vull el cantó del pa.
  4. Pedra tallada en forma de paral·lelepípede que serveix de base en la construcció d'edificis.
  5. Subdivisió territorial emprada per l'administració suïssa.

Compostos i expressionsModifica

  • Anar d'un cantó a l'altre: Caminar o viatjar sense rumb.
  • Quatre cantons: joc infantil.

DerivatsModifica

cantell, cantonada

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica