cantal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kənˈtaɫ/, occidental /kanˈtaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: [1] D’origen incert paral·lel a cantell i cantó, segle XIII. Probablement del català antic cant i el sufix -al, del llatí tardà cantus ‎(«llanta de roda»), del gàl·lic *cantos, del protocèltic *kantos ‎(«caire, cantell»). Cognat de l’aragonès cantal ‎(«còdol») i de l’occità gascó candau ‎(«carena de serrat»).
• Etimologia: [2] De la ciutat Cantal (Alvèrnia).

Nom

cantal m. ‎(plural cantals)

1. (occidental) Pedra o còdol amb cantells.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pebble ^(en)
• Castellà: canto ^(es) m.
• Francès: caillou ^(fr) m.
• Italià: ciottolo ^(it) m.

Nom

cantal m. ‎(plural cantals)

1. Formatge francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i crua.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·tal (2)
• Anagrames: calant, lacant

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat