cantell

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kənˈteʎ/, occidental /kanˈteʎ/
Rimes: -eʎ
Etimologia: D’origen incert paral·lel a cantal i cantó, segle XIV. Probablement del català antic cant i el sufix -ell, del llatí tardà cantus ‎(«llanta de roda»), del gàl·lic *cantos, del protocèltic *kantos ‎(«caire, cantell»). Cognat de l’occità cantel ‎(«crostó, cantell») i del francès antic chantel (actual chanteau).

cantell m. ‎(plural cantells)