Potser volíeu: véu


Català
Modifica

Oriental: central /ˈbɛw/, balear /ˈvəw/, /ˈvɛw/
Occidental: nord-occidental /ˈbew/, valencià /ˈvew/, /ˈbew/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Homòfon: beu
  • Etimologia: Del català antic vou, per pronúncia relaxada, provinent del llatí voce, segle XIV.

NomModifica

veu f. ‎(plural veus)

  1. So humà que li permet comunicar-se amb altres fent passar l'aire per les cordes vocals, que vibren i sonen.
  2. Per extensió, so característic d'un instrument o judici d'una entitat.
  3. Característica de la conjugació dels verbs, que distingeix entre veu activa o passiva segons l'agent que efectuï l'acció.
  4. Lema en un diccionari.

Compostos i expressionsModifica

  • Córrer la veu: escampar una notícia.
  • No tenir ni veu ni vot: no poder opinar.
  • Portar la veu cantant: ser líder.
  • Veu natural: tècnica vocal per cantar diferent a la veu impostada; és la tècnica utilitzada per la majoria de cantants pop/rock, on no s'utilitza tant el vibrato.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

articulació, opinió

TraduccionsModifica

VerbModifica

veu

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de veure-hi
  2. (ortografia del 2016) forma alternativa de véu

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: veu (1)

Vegeu tambéModifica