veu

Potser volíeu: véu

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, verb present)

Oriental:	central /ˈbɛw/^ⓘ
	balear /ˈvəw/, /ˈvɛw/
Occidental:	nord-occidental /ˈbew/
	valencià /ˈvew/, /ˈbew/

Rimes: -ɛw

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb passat)

Oriental:	central /ˈbew/, balear /ˈvew/
Occidental:	nord-occidental /ˈbew/
	valencià /ˈvew/, /ˈbew/

Rimes: -ew
Homòfon: beu
Etimologia: Del català antic vou, per pronúncia relaxada, provinent del llatí voce, segle XIV.

Nom

veu f. ‎(plural veus)

So humà que li permet comunicar-se amb altres fent passar l'aire per les cordes vocals, que vibren i sonen.
Per extensió, so característic d'un instrument o judici d'una entitat.
Característica de la conjugació dels verbs, que distingeix entre veu activa o passiva segons l'agent que efectuï l'acció.
Lema en un diccionari.

Sinònims

articulació, opinió

Derivats

portaveu

Compostos i expressions

Córrer la veu: escampar una notícia.
No tenir ni veu ni vot: no poder opinar.
Portar la veu cantant: ser líder.
Veu natural: tècnica vocal per cantar diferent de la veu impostada; és la tècnica utilitzada per la majoria dels cantants pop/rock, on no s'usa tant el vibrato.

Traduccions

So humà que li permet comunicar-se

Afrikaans: stem ^(af)
Albanès: zë ^(sq) m.
Alemany: Stimme ^(de) f.
Anglès: voice ^(en)
Àrab: صَوْت ^(ar) m.
Armeni: ձայն ^(hy) ‎(dzain)
Asturià: voz ^(ast)
Basc: ahots ^(eu)
Belarús: го́лас ^(be) m. ‎(holas)
Bretó: mouezh ^(br)
Búlgar: глас ^(bg) m. ‎(glas)
Castellà: voz ^(es)
Danès: stemme ^(da) c.
Eslovac: hlas ^(sk) m.
Eslovè: glas ^(sl) m.
Esperanto: voĉo ^(eo)
Feroès: reyst ^(fo) f., rødd ^(fo) f.
Francès: voix ^(fr)
Friülà: vôs ^(fur)
Gallec: voz ^(gl) f.
Georgià: ხმა ^(ka) ‎(khma)
Grec: φωνή ^(el) f. ‎(foní)
Grec antic: φωνή ^(grc) f. ‎(phōnḗ)
Hebreu: קוֹל‎ ^(he) m.
Hindi: शब्द ^(hi)
Ido: voco ^(io)
Irlandès: guth ^(ga) m.
Italià: voce ^(it) f.
Japonès: 声 ^(ja)
Kazakh: дауыс ^(kk) ‎(dawıs/dauis)
Llatí: vox ^(la) f.
Maori: reo ^(mi)
Marathi: शब्द ^(mr)
Mongol: дуу ^(mn)
Neerlandès: stem ^(nl) m. f.
Nepalès: आवाज ^(ne)
Noruec: stemme ^(no) m.
Occità: votz ^(oc) f.
Panjabi: ਆਵਾਜ਼ ^(pa) f.
Polonès: głos ^(pl) m.
Portuguès: voz ^(pt) f.
Retoromànic: vusch ^(rm) f.
Romanès: voce ^(ro) f.
Rus: го́лос ^(ru) m. ‎(golos)
Sànscrit: शब्द ^(sa)
Sard: boche ^(sc) f.
Serbocroat: глас ^(sh), glas ^(sh)
Sicilià: vuci ^(scn) f.
Suahili: sauti ^(sw)
Suec: röst ^(sv) c.
Tàmil: குரல் ^(ta)
Tàtar: аваз ^(tt)
Turc: ses ^(tr)
Txec: hlas ^(cs) m.
Ucraïnès: го́лос ^(uk) m. ‎(holos)
Urdú: آواز‎ ^(ur) f.
Uzbek: ovoz ^(uz)
Vènet: vóxe ^(vec) f.
Wolof: baat ^(wo)
Xinès: 聲音 ^(zh) ‎(声音, shēngyīn)

So característic d'un instrument

Basc: boz ^(eu)
Francès: voix ^(fr)

Característica de la conjugació dels verbs

Basc: boz ^(eu)
Castellà: voz ^(es)
Francès: voix ^(fr)

Lema d'un diccionari

Basc: hitz ^(eu)
Castellà: voz ^(es), lema ^(es), entrada ^(es)

Verb

veu

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de veure.
(literari, valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de veure.

Variants

[2] véu (grafia obsoleta)

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot