instrument


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ins.truˈmen/, balear /ins.truˈment/
Occidental: nord-occidental /ins.truˈmen/, valencià /ins.truˈment/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí instruměntum, format pel prefix in ‎(«cap endins»), amb el terme structus ‎(«construït») i el sufix mentum ‎(«resultat, eina»), segle XIV.

NomModifica

ins·tru·ment m. ‎(plural instruments)

  1. Objecte fabricat que serveix d'eina per a fer una cosa.
  2. Cadascun dels objectes destinats a produir música.

DerivatsModifica

instrumental, instrumentació

SinònimsModifica

eina, mitjà

TraduccionsModifica

VerbModifica

ins·tru·ment

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instrumentar

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɪnstɹʊmənt/
    àudio (EUA)

NomModifica

instrument ‎(plural instruments)

  1. instrument

VerbModifica

instrument ‎(3a persona singular present instruments, gerundi instrumenting, passat i participi instrumented)

  1. instrumentar


Francès
Modifica

NomModifica

instrument m. ‎(plural instruments)

  1. instrument
  2. (pilota basca) eina

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • instrument. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].