Català

modifica
Oriental:  central /ins.truˈmen/, balear /ins.truˈment/
Occidental:  nord-occidental /ins.truˈmen/, valencià /ins.truˈment/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí instruměntum, format pel prefix in ‎(«cap endins»), amb el terme structus ‎(«construït») i el sufix mentum ‎(«resultat, eina»), segle XIV.

instrument m. ‎(plural instruments)

  1. Objecte fabricat que serveix d'eina per a fer una cosa.
  2. Cadascun dels objectes destinats a produir música.

Derivats

modifica

instrumental, instrumentació

Sinònims

modifica

eina, mitjà

Traduccions

modifica

instrument

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instrumentar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ins·tru·ment (3)

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /ˈɪnstɹʊmənt/ àudio (EUA) 

instrument ‎(plural instruments)

  1. instrument

instrument ‎(3a persona singular present instruments, gerundi instrumenting, passat i participi instrumented)

  1. instrumentar

Francès

modifica
  • Pronúncia: /ɛ̃s.tʁyˈmɑ̃/ àudio 

instrument m. ‎(plural instruments)

  1. instrument
  2. (pilota basca) eina

Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica
  • instrument. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].