mul

Català

Mul

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmuɫ/
• Rimes: -ul
• Etimologia: Del llatí mūlus, segle XI.

Nom

mul m. ‎(plural muls, femení mula)

1. Cavalleria híbrida de cavall i somera o d’ase i egua.

Derivats

• mulat
• mulenc
• mular

Relacionats

• somerí (adjectiu, mul fill de somera)
• eguí (adjectiu, mul fill d’egua)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mule ^(en)
• Asturià: mulu ^(ast), machu ^(ast), burreñu ^(ast)
• Castellà: mulo ^(es)

• Francès: mulet ^(fr)

Nom

mul m. ‎(plural muls)

1. (peixos) trompeter

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• mul. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Català antic

Verb

mul

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de mular
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de mular
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de mular
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de mular