Català
modifica

Oriental:  central /kəˈβaʎ/, balear /kəˈvaʎ/
alguerès /kaˈval/
Occidental:  nord-occidental /kaˈβaʎ/
valencià /kaˈvaʎ/, /kaˈβaʎ/
  • Rimes: -aʎ
  • Etimologia: (nom) Del llatí caballus ‎(«cavall de càrrega»), segle XI.
  • Etimologia: (interjecció) Eufemisme de carall.

Nom modifica

cavall m. ‎(plural cavalls)

  1. (mamífers) Mamífer domèstic ungulat (Equus caballus), de la família dels èquids, utilitzat per l'home per a cavalcar o com a animal de tir.
  2. En particular, mascle castrat d'aquesta espècie.
  3. (escacs) Peça dels escacs amb la forma del cap i el coll de l'animal, la qual es pot moure només dues caselles cap endavant i una cap al costat o dues cap a un costat i una cap endavant.
  4. (jocs de cartes) Carta de la baralla marcada amb el número 11 i representada per un soldat a cavall.
  5. Aparell gimnàstic empleat per als salts.
  6. Persona i violenta.
  7. Persona molt forta i resistent.
  8. (col·loquial) Heroïna (droga).
  9. (pilota basca) Jugada ofensiva de la modalitat de frontennis consistent a llançar la pilota contra el frontis de manera que toqui a continuació la paret esquerra i vagi a la paret de rebot.
  10. (peixos) burro marí

Derivats modifica

Compostos i expressions modifica

  • a cavall: forma de seure sobre un vehicle o animal posant les cames una a cada costat d'ell.

Relacionats modifica

Peces d’escacs
en català
           
rei reina, dama torre alfil cavall peó
Figures de la baralla
en català
                 
10 sota 11 cavall 12 rei 1 as J valet Q reina K rei A as * jòquer

Traduccions modifica

Interjecció modifica

cavall!

  1. carall

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ca·vall (2)

Vegeu també modifica