Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /bəˈɫɛt/, balear /vəˈɫət/, /vəˈɫɛt/
Occidental: nord-occidental /baˈɫet/, valencià /vaˈɫet/, /baˈɫet/

NomModifica

va·let m. ‎(plural valets)

  1. Carta de la baralla francesa marcada amb una J representant un servent d’armes.

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

Figures de la baralla francesa
en català
         
J valet Q reina K rei A as * jòquer

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: GEC


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /vaˈlɛ/
  • Etimologia: Del francès antic vaslet, cognat del català medieval vaslet ‎(«vailet»), del llatí vulgar *vasselittus, diminutiu de vassos ‎(«servidor»), origen del baix llatí vassallus ‎(«vasall»).

NomModifica

valet m. ‎(plural valets)

  1. (antic) vailet, mosso
  2. criat, servent
  3. (jocs de cartes) sota, valet
  4. (Suïssa) fill

RelacionatsModifica

Figures de la baralla francesa
en francès
         
J valet Q dame K roi A as * joker