Català

modifica
Oriental:  /bə.ruˈfa/
Occidental:  nord-occidental /ba.ruˈfa/
valencià /ba.ruˈfaɾ/, /ba.ruˈfa/

barrufar trans., intr., pron. ‎(pronominal barrufar-se)

  1. (còmics) En la parla dels Barrufets, verb comodí substitut de molts verbs sobreentesos pel context.
    «Toti era un gos obedient i ben educat. Barrufava guàrdia a la casa, es barrufava bé amb els nens, barrufava la pota als amos, era amic del gat i sabia barrufar els lladres.» (Josep Besa Camprubí, Anàlisi i producció de textos catalans, pàg. 63, 2006, Edicions Universitat Barcelona, ISBN 9788447530311)
  2. (col·loquial) agradar
    «Em va barrufar molt el capítol d'aquest diumenge de Porca Misèria! Sencillament brutal! Al barrufet Joel Joan el trobo una mica pedant, però té un talent indiscutible.» (No em barrufa, 27 novembre 2007.)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: barrufo, barrufa, barrufem

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bar·ru·far (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre barrufar

barrufar

  1. caure una pluja fina i humida