Català

modifica
  • Pronúncia(i): (adjectiu, nom, verb fendre)
Oriental:  central /ˈfɛs/
balear /ˈfəs/, /ˈfɛs/
Occidental:  /ˈfes/
  • Pronúncia(i): (verb fer) /ˈfes/
  • Rimes: -es
  • Etimologia: Adjectiu i verb fendre: del llatí fissum, participi de findō.
  • Etimologia: Nom: De Fes, antiga capital del Marroc on es va popularitzar.

Adjectiu

modifica

fes m. ‎(femení fesa, plural masculí fesos, plural femení feses)

  1. Mig partit amb un tall llarg.
  2. esquerdat, trencat

Traduccions

modifica
 
Home amb un fes

fes m. ‎(plural fesos)

  1. Casquet troncocònic de feltre o de roba, de color vermell amb una borla fosca, usat tradicionalment en pobles àrabs i otomans.

Traduccions

modifica

fes f. pl.

  1. Forma plural de fe.

fes

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb fer.
  3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fer.

fes

  1. Participi masculí singular del verb fendre.

Miscel·lània

modifica
  • Anagrama: efs (alfagrama)

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

fes

  1. segona persona singular (tu) del passat de fer
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de fer
  3. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de fer
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de fer
  5. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fer

Variants

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈfes/, meridional /ˈfeh/
Americà: alt /ˈfes/, baix /ˈfeh/, austral /ˈfes/

fes f. pl.

  1. forma plural de fe

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1