kerel

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit करोति ‎(karóti).

Verb

kerel

1. fer
2. crear
3. endreçar
4. sinònim de cìrdel ‎(«produir»)
5. sinònim de ćhivel ‎(«col·locar»)
6. sinònim de vàzdel ‎(«construir»)
7. sinònim de phenel ‎(«dir»)

Sinònims

• (fer) laćharel, kerdarel

Derivats

• keripen ‎(«fet»)

Descendents

• Caló català: querar ‎(kərá)
• Caló espanyol: querar ‎(kerár), querelar ‎(kerelár)
  • Caló brasiler: querdar ‎(kerrdárr)
• Hongarès: skerázik

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.