fé

Potser volíeu: fe, Fe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfe/^ⓘ
• Rimes: -e
• Homòfons: fe, fer

Verb

fé

1. (literari, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de fer.
2. (balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fer.

Variants

• fe (ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Anagrama: ef ^(alfagrama)

Català antic

Verb

fé

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de fer

Variants

• fed, fech, féu