Català
modifica

Oriental:  central /ˈsen.sə/, balear /ˈsən.sə/
Occidental:  /ˈsen.se/
  • Etimologia: De sens per fonètica sintàctica seguit de vocal: sens‿estudis > sense estudis, segle XIV.

Preposició modifica

sense

  1. Nexe que indica privació o excepció.

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

  • Etimologia: De sens amb vocal eufònica.

Preposició modifica

sense

  1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)
    «Car no podia star ací pus longament sense que no ·m sabés greu.» (Joan Esteve, Liber elegantiarum, 1487)

Variants modifica

Vegeu també modifica


Anglès
modifica

  • Pronúncia: /sɛn(t)s/
  • Etimologia: De l'anglès mitjà sense.

Nom modifica

sense ‎(plural senses)

  1. sentit (l'olfacte, el tacte, la vista...)
  2. sentit (significat)
    It makes no senseNo té cap sentit
  3. sentit (sensació, percepció, consciència)
    A sense of securitySensació de seguretat
  4. sensibilitat, habilitat.
    A keen musical senseUn sentit musical afinat

Verb modifica

sense ‎(3a persona singular present senses, gerundi sensing, passat i participi sensed)

  1. sentir (percebre amb algun dels cinc sentits)
  2. percebre, notar, captar, detectar.


Occità
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈsen.se/
  • Etimologia: (pendent)

Preposició modifica

sense

  1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)