sense
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, (gironí) /ˈsɛn.sə/ balear /ˈsən.sə/, /ˈsɛn.sə/ alguerès /ˈsen.sa/ Occidental: /ˈsen.se/
- Etimologia: De sens per fonètica sintàctica seguit de vocal: sens‿estudis > sense estudis, segle XIV.
Preposició
modificasense
- Nexe que indica privació o excepció.
Sinònims
modificaTraduccions
modificamostra ▼Traduccions
Miscel·lània
modificaVegeu també
modificaCatalà antic
modifica- Etimologia: De sens amb vocal eufònica.
Preposició
modificasense
- forma alternativa de sens («sense»)
- «Car no podia star ací pus longament sense que no ·m sabés greu.» (Joan Esteve, Liber elegantiarum, 1487)
Variants
modificaVegeu també
modificaAnglès
modifica- Pronúncia: /sɛn(t)s/
- Etimologia: De l'anglès mitjà sense.
Nom
modificasense (plural senses)
- sentit (l'olfacte, el tacte, la vista...)
- sentit (significat)
- It makes no sense ― No té cap sentit
- sentit (sensació, percepció, consciència)
- A sense of security ― Sensació de seguretat
- sensibilitat, habilitat.
- A keen musical sense ― Un sentit musical afinat
Verb
modificasense (3a persona singular present senses, gerundi sensing, passat i participi sensed)
Occità
modifica- Pronúncia(i): /ˈsen.se/
- Etimologia: (pendent)
Preposició
modificasense