Català

modifica
Oriental:  central /ˈsen.sə/, (gironí) /ˈsɛn.sə/
balear /ˈsən.sə/, /ˈsɛn.sə/
alguerès /ˈsen.sa/
Occidental:  /ˈsen.se/
  • Etimologia: De sens per fonètica sintàctica seguit de vocal: sens‿estudis > sense estudis, segle XIV.

Preposició

modifica

sense

  1. Nexe que indica privació o excepció.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: De sens amb vocal eufònica.

Preposició

modifica

sense

  1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)
    «Car no podia star ací pus longament sense que no ·m sabés greu.» (Joan Esteve, Liber elegantiarum, 1487)

Variants

modifica

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /sɛn(t)s/
  • Etimologia: De l'anglès mitjà sense.

sense ‎(plural senses)

  1. sentit (l'olfacte, el tacte, la vista...)
  2. sentit (significat)
    It makes no senseNo té cap sentit
  3. sentit (sensació, percepció, consciència)
    A sense of securitySensació de seguretat
  4. sensibilitat, habilitat.
    A keen musical senseUn sentit musical afinat

sense ‎(3a persona singular present senses, gerundi sensing, passat i participi sensed)

  1. sentir (percebre amb algun dels cinc sentits)
  2. percebre, notar, captar, detectar.

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈsen.se/
  • Etimologia: (pendent)

Preposició

modifica

sense

  1. forma alternativa de sens ‎(«sense»)