sentit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sənˈtit/, occidental /senˈtit/
• Rimes: -it
• Etimologia: De sentir, segle XVII.
• Anagrames: testin, tintes, tintés

Nom

sen·tit m. ‎(plural sentits)

1. Facultat per relacionar el cos i l'exterior (la vista, el tacte....)
2. Intencionalitat d’allò que es diu.
3. Orientació d’una direcció.
4. consciència

Derivats

• sentir

Compostos i expressions

• perdre el sentit = desmaiar-se
• tenir un sisè sentit = tenir intuïció
• de doble sentit = amb connotacions o significat figurat // una via per la qual es pot anar i tornar

Sinònims

• camí, direcció, rumb, trajectòria
• coneixement, consciència
• connotació
• orientació
• sensació
• significat

Traduccions

Facultat del cos

• Afrikaans: sintuig ^(af)
• Alemany: Sinn ^(de) m.
• Anglès: sense ^(en)
• Armeni: զգացում ^(hy) ‎(zgatxum)
• Belarús: пачуццё ^(be) n. ‎(patxutsió)
• Búlgar: сетиво́ ^(bg) n.
• Castellà: sentido ^(es) m.
• Coreà: 감각 ^(ko) ‎(gamgak)
• Eslovè: čut ^(sl)
• Esperanto: sentumo ^(eo)
• Finès: aisti ^(fi)
• Francès: sens ^(fr)
• Gallec: sentido ^(gl) m.
• Gal·lès: synnwyr ^(cy) m.
• Grec: αίσθηση ^(el) f. ‎(ésthissi)
• Grec antic: αἴσθησις ^(grc) f. ‎(aísthēsis)

• Hebreu: חוּשׁ‎ ^(he) m.
• Hongarès: érzék ^(hu)
• Irlandès: céadfa ^(ga) f.
• Italià: senso ^(it) m.
• Japonès: 感覚 ^(ja)
• Kurd: hest ^(ku)
• Neerlandès: zintuig ^(nl) n.
• Noruec: sans ^(no) m.
• Occità: sentit ^(oc) m.
• Romanès: simț ^(ro) n.
• Rus: чу́вство ^(ru) n. ‎(txuvstvo)
• Serbocroat: osjet ^(sh) m.
• Suec: sinne ^(sv) n.
• Turc: duyu ^(tr)
• Txec: smysl ^(cs) m.
• Xinès: 感覺 ^(zh) ‎(感觉, gǎnjiào)

Intencionalitat

• Alemany: Verstand ^(de) m.
• Anglès: sense ^(en), meaning ^(en)
• Àrab: مَعْنًى‎ ^(ar) m.
• Armeni: իմաստ ^(hy) ‎(imast)
• Belarús: значэ́нне ^(be) n. ‎(znatxenne)
• Búlgar: значе́ние ^(bg) n.
• Castellà: sentido ^(es) m.
• Coreà: 뜻 ^(ko) ‎(tteut)
• Eslovac: zmysel ^(sk) m.
• Eslovè: čut ^(sl), pomen ^(sl), smisel ^(sl)
• Finès: järki ^(fi)
• Francès: sens ^(fr)
• Gallec: sentido ^(gl) m.
• Gal·lès: ystyr ^(cy) f.
• Grec: έννοια ^(el) f. ‎(énnia)
• Hongarès: értelem ^(hu)
• Irlandès: ciall ^(ga) f.
• Italià: senso ^(it) m.
• Japonès: 意味 ^(ja)
• Letó: jega ^(lv) f.

• Lituà: prasmė ^(lt) f.
• Luxemburguès: Bedeitung ^(lb) f.
• Macedoni: смисла ^(mk) f.
• Mongol: утга ^(mn)
• Neerlandès: zin ^(nl) m.
• Noruec: meining ^(no)
• Polonès: sens ^(pl) m.
• Portuguès: sentido ^(pt) m.
• Retoromànic: senn ^(rm) m.
• Romanès: sens ^(ro) n.
• Rus: смысл ^(ru) m. ‎(smisl), значе́ние ^(ru) n. ‎(znatxénie)
• Serbocroat: smisao ^(sh)
• Suec: mening ^(sv) c.
• Turc: mana ^(tr)
• Txec: smysl ^(cs) m., význam ^(cs) m.
• Ucraïnès: сенс ^(uk) m. ‎(sens), зна́чення ^(uk) n. ‎(znàtxennia)
• Vènet: senso ^(vec) m.
• Vietnamita: nghĩa ^(vi)
• Xinès: 意義 ^(zh) ‎(意义, yìyì)

Orientació

• Anglès: direction ^(en)
• Castellà: sentido ^(es) m.

• Eslovè: smer ^(sl)
• Francès: sens ^(fr)

Verb

sen·tit

1. participi masculí singular del verb sentir

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot