abrutir

Francès

• Pronúncia: /a.bʁyˈtiʁ/
• Etimologia: Del prefix a- i brute.

Verb

abrutir

1. bestialitzar, insensibilitzar

   «Le sentiment de révolte que l'on rencontre dans les classes pauvres se colorera dès lors d'une atroce jalousie. Nos journaux démocratiques entretiennent cette pas­sion avec beaucoup d'art, dans la pensée que c'est le meilleur moyen d’abrutir leur clientèle et de se l’attacher ; […].» (Georges Sorel, Réflexions sur la violence, capítol V: La grève générale politique, 1908, p. 227)

   El sentiment de revolta que es troba en les classes pobres es tenyeix d'atroç gelosia. Els nostres diaris democràtics mantenen aquesta passió amb molta traça, pensant que és la millor manera de bestialitzar la seva clientela i de fer-se propers a ella;[...]

2. fer-se estúpid

   Cet homme s’abrutit devant sa télé.

   Aquest home s'ha fet estúpid de mirar la tele.

3. aclaparar, estabornir, insensibilitzar

   Chaque coup m’abrutissait davantage mais en même temps me raffermissait dans ma décision : ne pas céder à ces brutes qui se flattaient d’être les émules de la Gestapo. —«Cada cop m'insensibilitzava més alhora que em refermava en la meva decisió: no cedir als bèsties que es vantaven de ser els imitadors de la Gestapo.»