-a

Potser volíeu: a, a-, a., A, -à, à, À, á, Á, â, Â, ă, Ă, ą, Ą, ά, Ά, α, Α

CatalàModifica

Oriental: /ə/, alguerès /a/

Occidental: nord-occidental /e/, /ɛ/, /a/, valencià /e/, /a/

-a f. ‎(plural -es)

Flexió de la forma femenina singular.
Exemples: progenitor → progenitora, llarg → llarga.

-a ‎(verbal)

Forma conjugada en tercera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar.
Exemple: cantar → canta.

-a ‎(plural -ak)

-a ‎(adjectival)

-a f. ‎(plural -le, genitiu -lor)

El sufix s'afegeix de la següent forma:

El noms acabats per -ă redueixen -ăa en -a. Exemple: casă ‎(«casa») → casa ‎(«la casa»).
El noms acabats per -e precedida de consonant, afegeixen -a formant diftong. Exemple: cruce ‎(«creu») → crucea ‎(«la creu»).
El noms acabats per -ie redueixen -iea en -ia. Exemple: baie ‎(«bany») → baia f. ‎(«el bany»)
El noms acabats per -a tònica, reforcen l'articulació afegint -ua. Exemple: stea ‎(«estrella») → steaua ‎(«l'estrella»).
Els monosíl·labs acabats en vocal també afegeixen -ua. Exemple: zi ‎(«dia») → ziua f. ‎(«el dia»)
Els dies de la setmana canvien -i per -ea. Exemple: luni ‎(«dilluns») → lunea f. ‎(«el dilluns»)

Articles en romanès