progenitor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.ʒə.niˈto/
	balear /pɾo.ʒə.niˈto/, /pɾu.ʒə.niˈto/
Occidental:	nord-occidental /pɾo.ʒe.niˈto/, valencià /pɾo.d͡ʒe.niˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí progenitor, segle XIX.

Nom

progenitor m. ‎(plural progenitors, femení progenitora)

1. Aquell de qui hom és fill.
2. Qualsevol avantpassat directe.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: progenitor ^(es)
• Gallec: proxenitor ^(gl)
• Japonès: 両親 ^(ja)
• Portuguès: progenitor ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·ge·ni·tor (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pɾo.xe.niˈtoɾ/, meridional /pɾo.he.niˈtoɾ/

Americà: alt /pɾo.x(e).niˈtoɾ/, baix /pɾo.he.niˈtoɾ/, austral /pɾo.xe.niˈtoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí progenitor.

Nom

progenitor m. ‎(plural progenitores, femení progenitora)

1. progenitor

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre progenitor