Potser volíeu: irrompré

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /iˈrom.pɾə/, occidental /iˈrom.pɾe/
  • Rimes: -ompɾe
  • Etimologia: Del llatí irrumpēre.

irrompre intr.

  1. Aparèixer de forma inesperada, amb força i interrompent les condicions existents.
    Per exemple, una tempesta en un indret solejat, un descontrolat en un acte públic, un exèrcit en terreny enemic, etc.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: irrompo, irromp, irrompem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ir·rom·pre (3)
  • Anagrama: premorir

Vegeu també

modifica

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /iˈrum.pɾe/

irrompre

  1. irrompre

Sinònims

modifica