irrompiva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /i.romˈpi.βɛ/, /i.romˈpi.βe/

Verb

irrompiva

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] irrompia.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] irrompia.