irrompíveu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /i.romˈpi.βɛw/

Verb

irrompíveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] irrompíeu.