irrompeva

Català

Verb

irrompeva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de irrompre.

Variants

• irrompia

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·rom·pe·va (4)
• Anagrames: improvaré, provaríem