Català

modifica
  • Pronúncia(i): /iˈromp/
  • Rimes: -omp

irromp

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de irrompre.
    Forma amb desinència zero valenciana, baleàrica i algueresa: [Jo] irrompo, irromp o irrompi.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de irrompre.
    [Ell/ella/vostè] irromp.
  3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb irrompre.
    [Tu] irromp

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ir·romp (2)
  • Anagrama: rompir