Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈter.nə/, occidental /ˈteɾ.ne/
  • Etimologia: Del caló català terné, plural de ternó, segle XVIII.

Adjectiu

modifica

terne m. ‎(femení terna, plural invariable ternes)

  1. (argot, arcaisme) jove, valent
    «Ya sap que sempre he segut el terne de tota l' horta, y que no hiá ú en Paiporta que me diga chut ni mut.» (Francesc Palanca i Roca, La millor raó el trabuc, 1859)
    «Quedà el carrer netet com una plata de tota aquella jusma sense haver un’ànima terna a qui dir-li guarde Dios (Lluís Galiana, Rondalla de rondalles, 1768)

Miscel·lània

modifica

Romaní

modifica

Adjectiu

modifica

terne

  1. forma plural de terno