terno

Potser volíeu: ternó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈteɾ.no/
• Rimes: -eɾno

Nom

terno m. ‎(plural ternos)

1. (numismàtica) tern

Miscel·lània

• Síl·labes: ter·no (2)

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit तरुण ‎(taruṇa).

Adjectiu

terno ‎(femení terni, plural terne)

1. jove
2. Sinònim de nevo ‎(«nou»)
3. fresc

Sinònims

• (jove) ćhavo

Derivats

• ternipen ‎(«joventut»)
• ternŏl ‎(«rejovenir»)

Descendents

• Caló català: ternó ‎(tərnó)
  • Català: terne

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.