nevo

Català

• Anagrames: nové, novè

Verb

ne·vo

1. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nevar

Esperanto

• Pronúncia: /ˈne.vo/

Nom

nevo ‎(acusatiu nevon, plural nevoj, plural acusatiu nevojn)

1. nebot

Derivats

• nevino