tener
Potser volíeu: téner
Castellà
modificaVerb
modificatener trans., intr., pron. (pronominal tenerse, present tengo, passat tuve, futur tendré)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: te·ner (2)
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈtɛ.nɛr/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu *ten- («sostenir a prop del cos, acostar»).
Adjectiu
modificatener m., tenera f., tenerum n.
- tou, tendre
- tener panis ― pa tendre
- lleuger
- tener aqua ― aigua lleugera
- jove
- tenera aetas ― anys de jovenesa
- efeminat
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -er, -era, -erum.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | tener | tenera | tenerum | tenerī | tenerae | tenera | |
Vocatiu | tener | tenera | tenerum | tenerī | tenerae | tenera | |
Acusatiu | tenerum | teneram | tenerum | tenerōs | tenerās | tenera | |
Genitiu | tenerī | tenerae | tenerī | tenerōrum | tenerārum | tenerōrum | |
Datiu | tenerō | tenerae | tenerō | tenerīs | |||
Ablatiu | tenerō | tenerā | tenerō | tenerīs |