durus
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈduː.rʊs/
- Etimologia: Del protoidoeuropeu deru- («arbre»).
Adjectiu
modificadūrus m., dūra f., dūrum n. (comparatiu durior, superlatiu durissimus)
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | dūrus | dūra | dūrum | dūrī | dūrae | dūra | |
Vocatiu | dūre | dūra | dūrum | dūrī | dūrae | dūra | |
Acusatiu | dūrum | dūram | dūrum | dūrōs | dūrās | dūra | |
Genitiu | dūrī | dūrae | dūrī | dūrōrum | dūrārum | dūrōrum | |
Datiu | dūrō | dūrae | dūrō | dūrīs | |||
Ablatiu | dūrō | dūrā | dūrō | dūrīs |