duros

Català

Verb

duros

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb durar.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ros (2)
• Anagrama: surdo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈdu.ɾos/, meridional /ˈdu.ɾoh/

Americà: alt /ˈdu.(ɾo)s/, baix /ˈdu.ɾoh/, austral /ˈdu.ɾos/

• Rimes: -uɾos

Adjectiu

duros m. pl.

1. forma plural de duro ‎(«durs»)

Nom

duros m. pl.

1. forma plural de duro ‎(«monedes»)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈduː.roːs/

Adjectiu

dūrōs

1. acusatiu masculí plural de dūrus