Català

modifica

duro

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de durar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb durar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb durar.

Castellà

modifica

Adjectiu

modifica

duro m. ‎(femení dura, plural masculí duros, plural femení duras)

  1. dur

duro m. ‎(plural duros)

  1. cinc pessetes

duro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb durar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: du·ro (2)
  • Pronúncia(i): /ˈduː.roː/

Adjectiu

modifica

dūrō

  1. datiu masculí singular de dūrus
  2. datiu neutre singular de dūrus
  3. ablatiu masculí singular de dūrus
  4. ablatiu neutre singular de dūrus