duro

Català

Verb

duro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de durar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb durar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb durar.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ro (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdu.ɾo/
• Rimes: -uɾo

Adjectiu

duro m. ‎(femení dura, plural masculí duros, plural femení duras)

1. dur

Nom

duro m. ‎(plural duros)

1. cinc pessetes

Verb

duro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb durar

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ro (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈduː.roː/

Adjectiu

dūrō

1. datiu masculí singular de dūrus
2. datiu neutre singular de dūrus
3. ablatiu masculí singular de dūrus
4. ablatiu neutre singular de dūrus