Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ʒə.niˈtiw/, occidental /d͡ʒe.niˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí genitivus, segle XIV.

NomModifica

genitiu m. ‎(plural genitius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.
    En el llatí 'extremum provinciae' (l'extrem de la província) s’usa el genitiu de 'provincia'.
    En el basc 'herriko etxea' (la casa del poble) s’usa el genitiu de 'herri'.
    .

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

genitiu m. ‎(femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)

  1. Relatiu al cas genitiu.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ge·ni·tiu (3)

Vegeu tambéModifica