Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ʒə.niˈtiw/, occidental /d͡ʒe.niˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí genitivus, segle XIV.

genitiu m. ‎(plural genitius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.
    En el llatí 'extremum provinciae' (l'extrem de la província) s’usa el genitiu de 'provincia'.
    En el basc 'herriko etxea' (la casa del poble) s’usa el genitiu de 'herri'.
    .

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

genitiu m. ‎(femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)

  1. Relatiu al cas genitiu.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ge·ni·tiu (3)

Vegeu també

modifica