genitiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʒə.niˈtiw/, occidental /d͡ʒe.niˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí genitivus, segle XIV.

Nom

genitiu m. ‎(plural genitius)

1. Cas gramatical que adopta una paraula en alguns idiomes, quan actua amb funció de complement del nom.

   En llatí 'extremum provinciae ‎(«l'extrem de la província»)' es fa servir el genitiu de 'provincia ‎(«província»)'.

   En basc 'herriko etxea ‎(«la casa del poble»)' es fa servir el genitiu de 'herri ‎(«poble»)'.

   En finès 'talon ovi ‎(«la porta de la casa»)' es fa servir el genitiu de 'talo ‎(«casa»)'.

   (afegiu la traducció en català)

Compostos i expressions

• genitiu saxó

Traduccions

Traduccions

• Anglès: genitive ^(en)
• Castellà: genitivo ^(es) m.
• Polonès: dopełniacz ^(pl) m.

Adjectiu

genitiu m. ‎(femení genitiva, plural masculí genitius, plural femení genitives)

1. Relatiu al cas genitiu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: genitive ^(en)
• Castellà: genitivo ^(es)
• Francès: génitif ^(fr)
• Italià: genitivo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ge·ni·tiu (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot