Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾɛw.ɾə/, occidental /ˈtɾew.ɾe/
  • Rimes: -ɛwɾe
  • Etimologia: De traure, segle XVI.

Verb modifica

treure trans., intr.

  1. Fer sortir una cosa del lloc on és.
  2. Fer que algú surti d’una situació.
  3. Llevar o fer desaparèixer alguna cosa del lloc on és.
  4. Guanyar en un joc, per sort.
  5. Trobar o conèixer per algun medi alguna cosa.
  6. Inferir o deduir una cosa d’una altra.
  7. Donar a conèixer una cosa nova, poc vista o poc usada.
  8. vomitar
  9. (esports de pilota) servir

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: trec, treu, traiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Les formes alternen amb l’arrel de traure. Vegeu aquest verb per la conjugació occidental.

Variants modifica

Notes modifica

Tradicionalment s’ha distingit el sentit primari de treure («fer anar de dins cap a fora») del sentit de llevar («apartar, separar, suprimir»), mantingut literàriament i en alguns parlars. L’ús popular de treure pels dos sentits, majoritari en català central i nord-occidental, pot ser ambigu. Per exemple «treure la bandera» en sentit tradicional és portar-la enfora i popularment pot tenir el sentit contrari de «llevar la bandera» (retirar-la).

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot