Potser volíeu: TROBAR

Català

modifica
Oriental:  central /tɾuˈβa/
balear /tɾoˈba/, /tɾuˈba/
Occidental:  nord-occidental /tɾoˈβa/
valencià /tɾoˈbaɾ/, /tɾoˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: trobà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *tropāre, de tropus, del grec antic τρόπος ‎(trópos, «donar voltes»), de l'arrel indoeuropea *trep ‎(«girar»), segle XII.

trobar trans., pron., intr. ‎(pronominal trobar-se)

  1. Veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Compondre en l'art dels trobadors.
  3. (pronominal) Concórrer o estar present en alguna part.
  4. (pronominal) Coincidir dos o més que vénen de llocs diferents.
  5. (pronominal) Ser o estar en un determinat estat.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: trobo, troba, trobem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí vulgar *tropāre, de tropus, del grec antic τρόπος ‎(trópos, «donar voltes»), de l'arrel indoeuropea *trep ‎(«girar»).

trobar

  1. inventar, descobrir
  2. trobar (allò perdut)
  3. trobar (els trobadors)
  4. trobar-se, coincidir

Conjugació

modifica

Variants

modifica

Vegeu també

modifica

Aragonès

modifica

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /tɾuˈβa/

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Trobar: compondre en l'art dels trobadors.