Potser volíeu: TROBAR


Català
Modifica

Oriental: central /tɾuˈβa/, balear /tɾoˈba/, /tɾuˈba/
Occidental: nord-occidental /tɾoˈβa/, valencià /tɾoˈβaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: trobà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *tropāre, de tropus, del grec antic τρόπος ‎(trópos, «donar voltes»), de l'arrel indoeuropea *trep ‎(«girar»), segle XII.

VerbModifica

trobar trans., pron., intr. ‎(pronominal trobar-se)

  1. Veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Compondre en l'art dels trobadors.
  3. (pronominal) Concórrer o estar present en alguna part.
  4. (pronominal) Coincidir dos o més que vénen de llocs diferents.
  5. (pronominal) Ser o estar en un determinat estat.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: trobo, troba, trobem
Vocal rizotònica: /ɔ/

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *tropāre, de tropus, del grec antic τρόπος ‎(trópos, «donar voltes»), de l'arrel indoeuropea *trep ‎(«girar»).

VerbModifica

trobar

  1. inventar, descobrir
  2. trobar (allò perdut)
  3. trobar (els trobadors)
  4. trobar-se, coincidir

ConjugacióModifica

VariantsModifica

Vegeu tambéModifica


Aragonès
Modifica

VerbModifica

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /tɾuˈβa/

VerbModifica

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Trobar: compondre en l'art dels trobadors.