Potser volíeu: TROBAR

Català modifica

Oriental:  central /tɾuˈβa/
balear /tɾoˈba/, /tɾuˈba/
Occidental:  nord-occidental /tɾoˈβa/
valencià /tɾoˈbaɾ/, /tɾoˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: trobà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *tropāre, de tropus, del grec antic τρόπος ‎(trópos, «donar voltes»), de l'arrel indoeuropea *trep ‎(«girar»), segle XII.

Verb modifica

trobar trans., pron., intr. ‎(pronominal trobar-se)

  1. Veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Compondre en l'art dels trobadors.
  3. (pronominal) Concórrer o estar present en alguna part.
  4. (pronominal) Coincidir dos o més que vénen de llocs diferents.
  5. (pronominal) Ser o estar en un determinat estat.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: trobo, troba, trobem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

Català antic modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *tropāre, de tropus, del grec antic τρόπος ‎(trópos, «donar voltes»), de l'arrel indoeuropea *trep ‎(«girar»).

Verb modifica

trobar

  1. inventar, descobrir
  2. trobar (allò perdut)
  3. trobar (els trobadors)
  4. trobar-se, coincidir

Conjugació modifica

Variants modifica

Vegeu també modifica

Aragonès modifica

Verb modifica

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.

Occità modifica

  • Pronúncia(i): /tɾuˈβa/

Verb modifica

trobar

  1. Trobar: veure alguna cosa que s'havia perdut.
  2. Trobar: compondre en l'art dels trobadors.