Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /tuˈpa/, balear /toˈpa/, /tuˈpa/
Occidental: nord-occidental /toˈpa/, valencià /toˈpaɾ/, /tuˈpaɾ/

VerbModifica

to·par intr., trans.

  1. Xocar, sense gaire violència, amb un obstacle.
  2. Els animals banyuts, donar cops amb el cap.
  3. Trobar inesperadament allò que es buscava.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: topo, topa, topem
Vocal rizotònica: /o/

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: topar


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /toˈpaɾ/
Americà: alt /t(o)ˈpaɾ/, baix /toˈpaɾ/
  • Etimologia: Onomatopeic.

VerbModifica

to·par trans., intr. ‎(present topo, passat topé, futur toparé)

  1. topar