Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /tɾəŋˈka/
Occidental: nord-occidental /tɾeŋˈka/, valencià /tɾeŋˈkaɾ/

VerbModifica

tren·car trans., pron., intr. ‎(pronominal trencar-se)

  1. Fer trossos, partir, fer malbé.
  2. Infringir, rompre un pacte, una obligació.
  3. Interrompre.
  4. (intransitiu) Canviar de direcció d’un camí o carrer a un altre.
  5. (pilota valenciana) Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, com a conseqüència de l'impacte amb un objecte.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: trenco, trenca, trenquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Compostos i expressionsModifica

  • trencar peres = acabar una relació
  • trencar aigües = començar el procés del part
  • tenir la mà trencada = ser un expert

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica