Català
Modifica

Oriental: /tɾəŋˈka/
Occidental: nord-occidental /tɾeŋˈka/, valencià /tɾeŋˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: trencà
  • Etimologia: D’origen preromà, probablement del cèltic *trenko ‎(«tallo»), segle XII, cognat de l’occità trencar i del francès trancher.

VerbModifica

trencar trans., pron., intr. ‎(pronominal trencar-se)

  1. Fer trossos una cosa a base de cops, de pressió.
  2. Infringir, rompre un pacte, una obligació.
  3. interrompre
  4. (intransitiu) Canviar de direcció d’un camí o carrer a un altre.
  5. (pilota valenciana) Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, a conseqüència de l'impacte amb un objecte.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: trenco, trenca, trenquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Compostos i expressionsModifica

  • trencar peres = acabar una relació
  • trencar aigües = començar el procés del part
  • tenir la mà trencada = ser un expert

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica