trencaies

Català

Verb

trencaies

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ca·ies (3)
• Anagrames: cartenies, escatiren, interseca, intersecà, tencaries, trescaien