trenc
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈtɾɛŋ/ balear /ˈtɾəŋk/, /ˈtɾɛŋk/ Occidental: nord-occidental /ˈtɾeŋ/ valencià /ˈtɾeŋk/, /ˈtɾeŋ/
Nom
modificatrenc m. (plural trencs)
- ferida, trep
- «... més d'un trenc al cap ens havíem fet .» (Luís Arumí, La guerra dels carlins vista per un infant, 972)
- Esquerda produïda per contusió, solució de continuïtat en una superfície.
- «Pensa qui pensa de quin cap faria estelles, sent trepig, guaita per un trenc de sa campana, i me veu un escabotell de dimonis que se'n venien tots xarpats.» (Antoni Maria Alcover, Aplec de rondaies mallorquines, 1900)
- desviament
- «Després d’haver passat pel trenc d'una drecera que mena al pla del Fideuer i a Sant Salvador de les Espases...» (Àngel M. Hernández i Cardona, Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat, 1997)
- Traç inferior de la ce trencada (ç).
Derivats
modificaTraduccions
modificaVerb
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: 1