esquerda
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /əsˈkɛr.də/ balear /əsˈcəɾ.ðə/, /əsˈkɛr.ðə/ Occidental: /esˈkɛɾ.ða/ Informal: nord-occidental /asˈkɛr.da/, nord-occidental /asˈkɛr.dɛ/
- Rimes: -ɛɾda
- Etimologia: Del fràncic *skerda («osca»), segle XIV.
Nom
modificaesquerda f. (plural esquerdes)
- Obertura allargada i estreta produïda en un cos dur per trencament.
- Tros desprès d'un objecte sòlid quan pateix esquerdes o trencaments similars.
- Objecte allargassat i punxegut resultat d'una fragmentació.
- Fragment de mineral.
- Grup de trossos de pedra cantelluts destinats a adobar el ferm d'un camí o a formar part del morter.
Sinònims
modifica- (obertura en un cos dur) bada, badall, clavill, clevill, clivell, creballa, crepadura, crivell, crui, fenedura, fesa, fissura, trenc
- (tros desprès): esquerdill, esquerdís
- (fragment de mineral): roc
Derivats
modificaTraduccions
modificaObertura per trencament
- Alemany: Riss (de) m., Ritze (de) f., Sprung (de) m., Spalte (de) m.
- Anglès: crack (en)
- Búlgar: пукнатина (bg) f. (puknatina)
- Castellà: grieta (es)
- Coreà: 틈 (ko) (teum)
- Danès: sprække (da) c.
- Eslovac: trhlina (sk) f., puklina (sk) f., štrbina (sk) f., prasklina (sk)
- Finès: halkeama (fi)
- Francès: fente (fr) f., fissure (fr) f.
- Gallec: fenda (gl) f., laña (gl) f.
- Georgià: ბზარი (ka) (bzari)
- Grec: ρωγμή (el) f. (rogmí), ρήγμα (el) n. (rigma)
- Hongarès: repedés (hu)
- Ídix: שפּאַלט (yi) m.
- Islandès: sprunga (is) f.
- Italià: crepa (it) f., fessura (it) f.
- Japonès: ひび (ja) (hibi)
- Letó: plaisa (lv)
- Llatí: rima (la) f.
- Neerlandès: barst (nl)
- Persa: ترک (fa)
- Polonès: pęknięcie (pl) n.
- Portuguès: fenda (pt) f., rachadura (pt) f.
- Rus: тре́щина (ru) f. (trésxina)
- Serbocroat: пукотина (sh), pukotina (sh) f.
- Suec: spricka (sv) c.
- Txec: trhlina (cs) f., prasklina (cs) f., puklina (cs) f.
- Ucraïnès: трі́щина (uk) f. (trísxina)
- Uzbek: yoriq (uz)
- Xinès: 裂縫 (zh) (裂缝, lièféng)
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català