trenco

Català

Verb

trenco

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trencar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trencar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trencar

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·co (2)
• Heterograma de 6 lletres (cenort)
• Anagrames: Cornet, recont, torcen