obligació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βɫi.ɣə.siˈo/ⓘ
	balear /ob.bɫi.ɣə.siˈo/, /ub.bɫi.ɣə.siˈo/
Occidental:	/o.bɫi.ɣa.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí obligatio, segle XIV.

Nom

obligació f. ‎(plural obligacions)

1. Deure, tasca que s'ha de complir.

   «Molta gent de la meva edat diu que no vol tenir una relació per falta de temps, per no perdre temps parlant o estant amb una persona perquè al final és com una ‘obligació més’. Ja no tenim temps per relacions, per connectar de forma ‘més profunda’ ni per nosaltres.» (Liana Ionita (@lianaionita1), tuit, oct. 2021)

2. Producte financer de préstec.
3. Favor que ha de ser retornat.

Sinònims

• bo
• deure, imposició, responsabilitat
• deute, responsabilitat
• exigència, necessitat, urgència

Derivats

• obligacionista

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Verpflichtung ^(de) f.
• Anglès: obligation ^(en)
• Castellà: obligación ^(es)
• Danès: pligt ^(da) c.
• Finès: sitoutuminen ^(fi)
• Francès: obligation ^(fr)
• Gallec: obrigación ^(gl) f.
• Georgià: ვალდებულება ^(ka) ‎(valdebúleba)
• Grec: υποχρέωση ^(el) f. ‎(ipokhréossi)
• Irlandès: oibleagáid ^(ga) f.
• Italià: obbligazione ^(it)
• Japonès: 義務 ^(ja)
• Kazakh: міндеттеме ^(kk) ‎(mindetteme)
• Llengua de signes catalana: OBLIGAR ^(csc)
• Polonès: obowiązek ^(pl) m.
• Portuguès: obrigação ^(pt) f.
• Romanès: obligare ^(ro) f.
• Rus: обяза́тельство ^(ru) n. ‎(obiazàtelstvo)
• Ucraïnès: зобов'я́зання ^(uk) n. ‎(zoboviàzannia)
• Xinès: 義務 ^(zh) ‎(义务, yìwù)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bli·ga·ci·ó (5)
• Anagrama: biològica

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC