Català
Modifica

Oriental: central /fəˈβor/, balear /fəˈvo/
Occidental: nord-occidental /faˈβor/, valencià /faˈvoɾ/, /faˈβoɾ/
  • Àudio: valencià
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí favor, del verb favere ‎(«ser propici, interessar-se per algú»).

NomModifica

favor m. ‎(plural favors)

  1. Ajuda prestada a un altre a qui es té en estima o concessió d'avantatge cap a aquesta persona.
  2. Predisposició a fer concessions cap a algú de nivell inferior.
    El comte tenia el favor del rei.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: fa·vor (2)

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

favor ‎(plural favors)

  1. favor

VerbModifica

favor ‎(3a persona singular present favors, gerundi favoring, passat i participi favored)

  1. afavorir

VariantsModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \faˈβoɾ\
Americà: alt /f(a)ˈboɾ/, baix \faˈβoɾ\

NomModifica

favor m. ‎(plural favores)

  1. favor

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: fa·vor (2)