favor

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /fəˈβor/, balear /fəˈvo/

Occidental: nord-occidental /faˈβor/, valencià /faˈvoɾ/, /faˈβoɾ/

• Rimes: -oɾ

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí favor, derivat del verb favere ‎(«ser propici, interessar-se per algú»).

Nom

fa·vor m. ‎(plural favors)

1. Ajuda prestada a un altre a qui es té en estima o concessió d'avantatge cap a aquesta persona.
2. Predisposició a fer concessions cap a algú de nivell inferior. Ex.:"El comte X tenia el favor del rei".

Sinònims

• avantatge
• suport, gràcia

Traduccions

Traduccions: favor

• Anglès: favor ^(en), behalf ^(en)
• Castellà: favor ^(es)
• Francès: faveur ^(fr)

• Italià: favore ^(it)
• Maltès: favur ^(mt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

favor ‎(plural favors)

1. favor

Verb

favor ‎(3a persona singular present favors, gerundi favoring, passat i participi favored)

1. afavorir

Variants

• favour (britànic)

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: \faˈβoɾ\

Americà: alt /f(a)ˈboɾ/, baix \faˈβoɾ\

Nom

fa·vor m. ‎(plural favores)

1. favor