Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /fəˈβor/, balear /fəˈvo/
Occidental: nord-occidental /faˈβor/, valencià /faˈvoɾ/, /faˈβoɾ/
  • Àudio: valencià
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí favor, derivat del verb favere ‎(«ser propici, interessar-se per algú»).

NomModifica

fa·vor m. ‎(plural favors)

  1. Ajuda prestada a un altre a qui es té en estima o concessió d'avantatge cap a aquesta persona.
  2. Predisposició a fer concessions cap a algú de nivell inferior. Ex.:"El comte X tenia el favor del rei".

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

favor ‎(plural favors)

  1. favor

VerbModifica

favor ‎(3a persona singular present favors, gerundi favoring, passat i participi favored)

  1. afavorir

VariantsModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

fa·vor m. ‎(plural favores)

  1. favor