necessitat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nə.sə.siˈtat/, occidental /ne.se.siˈtat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí necessitās, segle XIV.

Nom

necessitat f. ‎(plural necessitats)

1. Mancança d'alguna cosa que es considera imprescindible.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: nevojë ^(sq) f.
• Alemany: Notwendigkeit ^(de) f.
• Anglès: need ^(en)
• Àrab: حَاجَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: կարիք ^(hy) ‎(karik)
• Basc: behar ^(eu)
• Búlgar: ну̀жда ^(bg) f.
• Castellà: necesidad ^(es)
• Danès: behov ^(da) n.
• Eslovac: potreba ^(sk) f.
• Esperanto: bezono ^(eo)
• Feroès: tørvur ^(fo) m.
• Francès: nécessité ^(fr), besoin ^(fr) m.
• Friülà: bisugne ^(fur) f., necessitât ^(fur) f.
• Grec antic: χρεία ^(grc) f. ‎(khreía)
• Hindi: ज़रूरत ^(hi) f.
• Italià: bisogno ^(it)
• Japonès: 必要 ^(ja)
• Llatí: necessitudo ^(la) f., necessitas ^(la) f., opus ^(la) n.

• Llengua de signes catalana: FALTAR ^(csc)
• Maltès: bżonn ^(mt) m.
• Neerlandès: behoefte ^(nl) f.
• Occità: besonh ^(oc) m.
• Persa: نیاز‎ ^(fa)
• Polonès: potrzeba ^(pl) f.
• Portuguès: necessidade ^(pt) f.
• Retoromànic: basegn ^(rm) m.
• Romanès: necesitate ^(ro) f.
• Rus: нужда́ ^(ru) f. ‎(nujdà)
• Serbocroat: потреба ^(sh), potreba ^(sh) f.
• Sicilià: bisognu ^(scn) m.
• Suahili: uhitaji ^(sw)
• Suec: behov ^(sv) n.
• Tadjik: ниёз ^(tg)
• Turc: gereksinim ^(tr)
• Txec: potřeba ^(cs) f.
• Xinès: 需求 ^(zh) ‎(xūqiú)

Verb

necessitat

1. participi masculí singular del verb necessitar

Miscel·lània

• Síl·labes: ne·ces·si·tat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB