urgència
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /urˈʒɛn.si.a/, occidental /uɾˈd͡ʒɛn.si.a/
- Rimes: -ɛnsia
- Etimologia: Del llatí urgentia.
NomModifica
ur·gèn·ci·a f. (plural urgències)
- Precisió, necessitat de fer alguna cosa.
- Instància, pressa.
- Situació en què la persona necessita atenció o tot just primeres cures però no hi ha perill immediat per a la seva vida. Per exemple una ferida, contusió, fractura.
SinònimsModifica
- bessogna (arcaisme)
TraduccionsModifica
Precisió, necessitat
Instància, pressa
|
Vegeu tambéModifica
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
- Obres de referència: DIEC, GDLC