urgència

Català

• Pronúncia: oriental /urˈʒɛn.si.a/, occidental /uɾˈd͡ʒɛn.si.a/
• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del llatí urgentia.

Nom

ur·gèn·ci·a f. ‎(plural urgències)

1. Precisió, necessitat de fer alguna cosa.
2. Instància, pressa.
3. Situació en què la persona necessita atenció o tot just primeres cures però no hi ha perill immediat per a la seva vida. Per exemple una ferida, contusió, fractura.

Sinònims

• bessogna (arcaisme)

Traduccions

Precisió, necessitat

• Alemany: Dringlichkeit ^(de) f.
• Anglès: urgency ^(en)
• Castellà: urgencia ^(es)
• Eslovac: naliehavosť ^(sk) f.
• Esperanto: urĝeco ^(eo)
• Finès: kiireellisyys ^(fi)
• Francès: urgence ^(fr) f.
• Friülà: urgence ^(fur) f.
• Gallec: urxencia ^(gl) f.
• Grec: επείγον ^(el) n. ‎(epígon)

• Italià: urgenza ^(it) f.
• Llatí: urgentia ^(la)
• Polonès: pilność ^(pl) f.
• Portuguès: urgência ^(pt) f.
• Romanès: urgență ^(ro) f.
• Rus: сро́чность ^(ru) f. ‎(srótxnost)
• Turc: aciliyet ^(tr)
• Txec: naléhavost ^(cs) f.
• Xinès: 緊迫 ^(zh) ‎(紧迫, jǐnpò)

Instància, pressa

• Castellà: urgencia ^(es)
• Llatí: instantia ^(la)

• Llengua de signes catalana: EMERGÈNCIA ^(csc)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC