pressa

Potser volíeu: PRESSA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɾe.sə/, occidental /ˈpɾe.sa/
• Rimes: -esa
• Etimologia: Del llatí pressus, i de l'expressió multitudo pressa («multitud atapeïda»), segle XIV.

Nom

pressa f. ‎(plural presses)

1. Necessitat d'anar ràpid.

Sinònims

• urgència, ànsia

Antònims

• calma

Compostos i expressions

• de pressa
• a pressa feta

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Eile ^(de) f.
• Anglès: hurry ^(en)
• Búlgar: бързане ^(bg)
• Castellà: prisa ^(es)
• Finès: kiire ^(fi)
• Francès: hâte ^(fr) f.
• Gallec: présa ^(gl)
• Grec antic: σπουδή ^(grc) f. ‎(spoudḗ)
• Irlandès: deifir ^(ga) f.
• Italià: fretta ^(it)

• Japonès: 急ぐこと ^(ja)
• Letó: skuba ^(lv) f.
• Llengua de signes catalana: PRESSA ^(csc)
• Noruec: travelhet ^(no)
• Polonès: pośpiech ^(pl) m.
• Portuguès: pressa ^(pt) f.
• Rus: спе́шка ^(ru) f. ‎(speixka)
• Suec: jäkt ^(sv) c.
• Txec: spěch ^(cs) m.
• Ucraïnès: по́спіх ^(uk) m. ‎(pòspikh)

Miscel·lània

• Síl·labes: pres·sa (2)
• Anagrames: aserps, aspres, asprés, espars, pesars

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈprɛs.sa/, /ˈprɛs.saː/

Adjectiu

pressa

1. nominatiu femení singular de pressus
2. nominatiu neutre plural de pressus
3. vocatiu femení singular de pressus
4. vocatiu neutre plural de pressus
5. acusatiu neutre plural de pressus

pressā

1. ablatiu femení singular de pressus