Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /fɾəkˈtu.ɾə/, occidental /fɾakˈtu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del llatí fractūra, segle XV, doblet de fretura.

Nom modifica

fractura f. ‎(plural fractures)

  1. Ruptura violenta d’un cos sòlid.
    «Si un metge cura una fractura òssia d'un noble o li alleuja una malaltia dels intestins, el pacient donarà cinc shekels de plata.» (Gloria Sánchez-Cascado, Gonzalo J. Mingo, "Codi d'Hammurabi" en:La professió d'infermeria: Operacions administratives i documentació sanitària, 2017)
    «Avenc de La Botalària: amb una profunditat de -25.00 m, és una petita fractura en la roca des d'on s'aprecia el desgast produït per l'erosió.» (Xavier Allepuz Marzà, Borriol, 2003)

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Verb modifica

fractura

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fracturar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: frac·tu·ra (3)
  • Anagrama: facturar

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: /fɾakˈtu.ɾa/
Americà: alt /f(ɾa)kˈtu.ɾa/, baix /fɾakˈtu.ɾa/

Nom modifica

fractura f. ‎(plural fracturas)

  1. fractura

Relacionats modifica

Verb modifica

fractura

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fracturar
  2. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb fracturar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: frac·tu·ra (3)
  • Anagrama: facturar

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fractura


Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /fraːkˈtuː.ra/
  • Etimologia: De frangō.

Nom modifica

frāctūra f. ‎(genitiu frāctūrae)

  1. fractura

Declinació modifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu frāctūra frāctūrae
Vocatiu frāctūra frāctūrae
Acusatiu frāctūram frāctūrās
Genitiu frāctūrae frāctūrārum
Datiu frāctūrae frāctūrīs
Ablatiu frāctūrā frāctūrīs